El mundo de la cultura y docencia del Camp de Morvedre pierden a uno de sus miembros activos. Su sepélio tendrá lugar el miércoles, rezándose un responso por él a las 9:30 h. en el tanatorio del Puerto de Sagunto.
El Grupo de Cronistas e Investigadores del Camp de Morvedre y Almenara quiere expresar su pésame a la familia y amistades de Josep Dionís Martínez por su reciente fallecimieto.
El Grupo de Cronistas e Investigadores del Camp de Morvedre y Almenara quiere expresar su pésame a la familia y amistades de Josep Dionís Martínez por su reciente fallecimieto.
Ha sido, desde la creación del Grupo, un miembro activo y un trabajador incansable. Con su desaparición, el mundo de la cultura y la investigación del Camp de Morvedre, y muy especialmente el del Puerto de Sagunto, es queda un poquito huérfano.
Josep Dionis Martínez fue profesor de secundaria, y durante varios años impartió clases en los dos institutos de Segorbe. Publicó numerosos artículos de investigación, tanto en Centros de Estudios, como en diarios valencianos y aragoneses, y recientemente publicó su primer trabajo de creación literaria estricta, un poemario titulado "Vogant pels vents" .
Deseamos que su memoria perdure y sea reconocida. Descanse en paz este destacado hombre de la cultura y de la comarca.
Dotze anys fa ja que el vaig tindre com a professor a l'IES Almenara, des d'aleshores només he coincidit casualment amb ell en un parell d'ocasions l'última vegada ja em va vore de ben fadri, no oblidaré la seua expressió de nostàlgia al vore a el que va ser un dels seus alumnes de l'ESO convertit en un xic de 25 anys. Supose que encara que de diferent manera que ell jo també vaig recordar aquella etapa de la meua vida. Tots els mestres i professors que passen per la vida d'un estudiant deixen empremta d'alguna manera en aquest, però cal dir potser per l'etapa de despertar personal associat a aquesta edat, els professors de l'ESO i Batxiller deixen una empremta més especial. Dionis era un d'aquests professors, encara que de caràcter exigent i estricte el que mes es recorda d'ell és la seua forta personalitat i la seva humanitat, Amb la capacitat de reconèixer l'esforç, preocupar-se de veritat dels límits i carències dels seus alumnes i la seua entrega de temps i esforç per evitar que qualsevol d'aquests en la mesura de lo possible es quedarà enrere respecte la resta feien que Dionis es guanyara àmpliament el respecte dels seus alumnes (i algun que altre toc d'atenció amb pujada de veu i mirada de ferro jaja) Com he dit anteriorment malgrat la seua naturalesa estricta i exigent mai faltava la seua humanitat, sempre amb un tracte proper, amb mirada de alegrar-se de vore la teua persona, salutacions als matins i als passadissos i alguna que una altra gracieta que et feia a la hora de pati quan li tocaba fer guàrdies. I com no el que totes i tots recordem amb entranyable nostàlgia era la relació tan estreta que mantetia amb el també profesor el seu amic i company Joan Altabella, També amb una personalitat ben definida i particular tots dos formaven un tàndem mes que complet he inoblidable! De segur que allà on estiga Joan Altabella trobarà a faltar al seu amic però tot i lamentar la seua pèrdua de segur que li ompliran mes els bons, agradables i divertits records que conservara d'aquest. Finalment i per concloure simplement comentar que a part de la seua persona un dels records que potser millor puguem valorar siga el seu propi paper com a professor i els coneixements que aquest va saber llegar-nos, si bé és cert i sense menysprear la resta de professors i els seus distints camps i matèries si que podriem dir que la seua assignatura o matèria ocupa un lloc una miqueta mes especial, ja que aquesta es tracta ni mes ni menys que de la Llengua Valenciana, l'idioma propidels Valencian i Valencianes que ens identifica i que tantens a costat lluitar per ell i pel nostre legítim dret a tenir-lo i conservar-lo i per desgràcia i per increïble que parega avui en dia amenaçat i perseguit pels propis habitants i alguns dirigents polítics d'Espanya. És la meua llengua materna, la llengua que faig servir per a parlar, escriure, comunicar-me, expressar-me i per a pensar, més enllà d'una eina comunicativa, la meua llengua forma part meua, jo sóc pense i sent en valencià així que podem dir que d'alguna manera tots som una mica Dionis i la resta de mestres i professores que en algun moment han abocat el seu coneixement en nosaltres i un poquet mes els que ens van ensenyar la nostra llengua, així que per trist que siga la seua perdua sempre ens quedarà el millor llegat que ens pot fer un professor que és el seu coneixement i el bon ús que fem d'ell!! Gràcies per tot Dionis un abraç molt fort!!!
ResponderEliminar